I pujes a sobre l'escenari, admires les butaques vermelles de pell, buides, a punt per ser utilitzades per espectadors afamats d'espectacle. Somrius i saludes al món que no et veu. Ara mateix no ets tu. Et veus capaç de recrear una altra persona, viure uns sentiments que no has conegut mai, deslliurar-te de tota timidesa i ensenyar tots els personatges que s'amaguen dins teu.

A la teva vida real sempre has sigut així, perquè, en el fons, encara no has descobert qui ets realment.