25 de juny 2009
De gran, seré inventora de somriures feliços
-Avui vull somiar en tu!
-No pots elegir els somnis.
-Que sí! si ho desitjo moltíssim ho aconseguiré!
-Prova-ho, però no ho aconseguiràs.
-Ja et dic jo que sí. Somiaré en tu.
-El que tu diguis. Saps que no discutiré per aquestes tonteries i encara menys amb tu.
-no em faràs baixar del burro. Aquesta nit somiaré i tu i jo serem els protagonistes.
-Tens el cap ple de pardals...
-Sí, són pardalets de colors i molt bonics.
-I demà, al matí, em despertaràs amb un dels teus petons?
-Per què el vols?
-Perquè vull sentir-me com la bella durment o la blancaneus.
-Si són princeses d'un món imaginari!
-però jo no... jo penso que si les imito, aquests contes es poden fer realitat.
-La meva nena... Espera't a ser gran i veuràs que el món no és tal i com el pintes.
-Quan sigui gran el canviaré i faré que les persones siguin més felices. Tu ets feliç?
-Sí.
-Veus? la meva feina només acaba de començar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 segon/s:
O_o La Mercè amb Blog, i jo sense saber-ho!?
T'agrego al reader :p
Merci pel comentari wpa! I ja farem un cafe, que el necessitem! :)
Ptns!
Pau.
PD. Ens veiem divendres, no? A sopar tb?
Tu tmb vens a la reunió divendres Mercè? O__O pos allà ens veiem :)
Per cert, mencanten els teus posts, diuen coses mol makes!
Un petunas guapisiima ;)
JO tb vull sommia... bueno, no... vull que els meus somnis es facin realitat.
Petonets
Publica un comentari a l'entrada