About Me

"La raça humana té un arma veritablement eficaç: el riure"

Mark Twain
Mercè M. Anento. Amb la tecnologia de Blogger.

Arxiu del Bloc

Altres hores

12 de març 2010

I al final seré una nena gran

I com cada nit, la lluneta sortia del seu cau. Deixava la nit il·luminada i marxava a dormir al matí. La Carlota s'anava fent gran i cada vegada sortia menys a les nits per parlar amb ella. Era massa feliç vivint aquell somni que s'havia inventat.
I com cada nit, la lluneta no deia res. S'ho mirava impotent des del cel, observava com la Carlota cada vegada era més feliç sense ella. Ja no la necessitava per jugar a les nits, ni la saludava quan sortia al carrer amb les sabates de color vermell.

La Carlota s'anava fent gran.
11 de març 2010

Un altre món

I distretament acariciava la sorra de la platja amb el peu. Esperava veure com les coses canviaven des d'aquell indret remotament diminut. Jugava amb la bola de cristall passant-se-la d'una mà a l'altre i desitjava que el seu príncep blau aparegués del no-res i la vingués a rescatar del seu empresonament imaginari.
Va tancar els ulls per concentrar-se en recuperar el temps perdut anteriorment. No ho va aconseguir. Seguia davant l'immens oceà amb un peu sota la sorra i una bola de cristall a la mà. I el seu príncep? Encara no havia aparegut.

Sabia perfectament que el món no canviaria si ella no feia res.