About Me

"La raça humana té un arma veritablement eficaç: el riure"

Mark Twain
Mercè M. Anento. Amb la tecnologia de Blogger.

Arxiu del Bloc

Altres hores

23 de nov. 2012

observa bé


Dos quarts de cinc, una plaça, nens que jugaven a fet i amagar, els dos bars que competien per tenir més clients estaven plens. La Carlota es mirava la situació des del banc de sempre, escrivia gargots a la llibreta i de tant en tant esperava trobar un canvi en aquella rutina que et feia tancar els ulls i somiar altres llocs. Ni una pedra fora de lloc, ni una persona nova que augmentés la curiositat dels que estaven presents, era tranquil. Avorrit.

Es va aixecar en compte, sense fer soroll per tal de no trencar aquell moment tant obvi, es va posar a caminar i va canviar de banc. Sense adonar-se’n de la situació, la Carlota no estava sola.

-         -  Has decidit canviar de banc? Tota una novetat! – va comentar una veu greu i rovellada pel temps.
-          - He decidit trencar la meva rutina. – va contestar sense aixecar la mirada del foli ple de gargots.

Una mà rugosa la va obligar a posar atenció i es va trobar asseguda al costat d’un home diferent. Boina de quadrats grisos i blancs que combinaven amb una gavardina negra i uns pantalons de pana. Portava una barba de tres dies i les seves celles eren gruixudes i negres. Llavis rosats pel fred, molsuts i marcats i aquelles mans...

-         -  Has vist que quan els nens juguen a fet i amagar, sempre busquen el mateix amagatall? – va preguntar sabent que la resposta seria negativa. Ni la Carlota ni els clients dels dos bars s’hi havien fixat mai. – Fins i tot la rutina pot ser interessant, petita. Només cal que observis bé.