About Me

"La raça humana té un arma veritablement eficaç: el riure"

Mark Twain
Mercè M. Anento. Amb la tecnologia de Blogger.

Arxiu del Bloc

Altres hores

8 de febr. 2011

No necessitava res més...

Les tardes cada cop allargaven les estones de sol, i ella, asseguda en un banc d'aquella petita plaça mirava tot el que no tenia. Ho mirava amb ràbia, impotència i dolor. Era enveja. Enveja per no tenir tot el que ella volia i els altres sí, avaricia per desitjar-ho tot i només tot, acaparar tot el que fos possible a les seves mans, tot el que capigués. Unes mans tendres, suaus, petitones, unes mans que encara eren de nena...

Ho havia volgut tot, havia lluitat per voler aconseguir-ho tot: Crear un món que només els somnis el poden fer realitat. I mai va tenir en compte que, el que realment necessitava era el que tenia més a prop seu. Ni grans cases, ni molts diners, ni una vida de color rosa.

Es va centrar tant en buscar aquella felicitat com a objectiu, que no es va saber adonar de les possibilitats que la vida li regalava, les alegries dels moments i fins i tot les petites dosis de felicitat quan saps valorar el que tens. Sense voler massa.





I ja ho diuen els savis: quan vols agafar massa sorra, al final se t'acaba escapant per entre els dits.

5 segon/s:

Signed, Dudu ha dit...

Bona entrada :)
m'he trobat el teu blog buscant fans de Clint Eastwood jaja
et segueixo :)

Mercè ha dit...

no et negaré que aquest home m'encanta!

yolanda ha dit...

buscan frases he trobat el teu blog i un text precios ! l'has escrit tu??

yoli ha dit...

buscan't poesia he trobat el teu blog i un text preciós ! l'has escrit tu?
Un salut!

Mercè ha dit...

Sí, moltes gràcies!