I com cada nit, la lluneta sortia del seu cau. Deixava la nit il·luminada i marxava a dormir al matí. La Carlota s'anava fent gran i cada vegada sortia menys a les nits per parlar amb ella. Era massa feliç vivint aquell somni que s'havia inventat.
I com cada nit, la lluneta no deia res. S'ho mirava impotent des del cel, observava com la Carlota cada vegada era més feliç sense ella. Ja no la necessitava per jugar a les nits, ni la saludava quan sortia al carrer amb les sabates de color vermell.

La Carlota s'anava fent gran.