Em vaig despertar suada, morta de por, amb les imatges d'aquell somni gravat al meu cap. Em sentia sola, desmesuradament sola en aquella habitació.
- Joan! - Vaig cridar al meu costat. No hi havia ningú.
Em vaig dedicar per uns segons a buscar amb la mirada en Joan, però només hi havia un cafè amb llet i una nota que posava.

He hagut de marxar. Ho sento, amor.
Joan.

No vaig somriure. Em vaig prendre el cafè amb llet fred i seguidament em vaig aixecar. Tenia un mal pressentiment. Em sentia estranya, lluny d'aquella habitació. Com si no fós meva. Vaig evitar qualsevol pensament més i em vaig centrar en ordenar la roba que, ahir, vaig deixar tirada pel pis. Dos pantalons, una samarreta, una camisa, dos parells de mitjons, dos sabates de taló,... Vaig esbufegar. Em notava cansada, agobiada, poc concentrada en la feina. No em sentia gaire satisfeta amb mi mateixa i amb la meva vida. Vaig parar uns minuts al mig del passadís i vaig tancar els ulls.

- Hola! - La veu del Joan sonava des de la porta. - He portat croissants!
- Hola, carinyo! - Vaig cridar des del passadís. En aquell moment vaig notar que en Joan i jo ja no teniem la mateixa relació que fa uns anys. La flama s'havia apagat.