Les passes cada cop són més fortes, el meu cor s'accelera, la respiració es talla poc a poc, els meus ulls es tanquen automàticament, les mans deixen de respondre i els meus peus es congelen.

Tap, tap, tap, tap,...

Fa la sabata picant contra el marbre de la sala.

Tap, tap, tap, tap,...

Continua cada vegada més depressa.

- Qui ets? - Pregunto sense girarme. El tap, tap de les sabates són l'única resposta que rebo. - Qui ets? - Crido a l'aire, tenint l'esperança que les passes es detinguin i una veu em contesti. Res.

Tap, tap, tap, tap,...

El meu cor ja no pot més, les paraules que volia dir se m'aferren a les cordes evitant cap sortida a l'exterior.

Tap, tap, tap,... Es deté.

Unes mans desconegudes m'abracen per darrere, la meva respiració queda inutilitzada, els ulls s'obren d'una manera exagerada i el meu cor deixa de bategar.



-T'he trobat petita. Ja ets meva.