"La raça humana té un arma veritablement eficaç: el riure"

Mark Twain
Mercè M. Anento. Amb la tecnologia de Blogger.

Arxiu del Bloc

Altres hores

Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic
28 de juny 2009

I van ser feliços i van menjar... Anissos?


-Sí. Van ser molt feliços. La Princesa es va casar amb el seu princep i van viure en un palau ple de felicitat.
-I la bruixa dolenta?
-La bruixa dolenta... Es va penedir dels seus actes i se'n va anar a viure amb els princeps, perquè la van perdonar.
-Jo no la perdonaria.
-La bruixa dolenta també pot tenir segones oportunitats. ja veuràs que quan siguis gran t'equivocaràs moltes vegades i a tu també et donaràn moltes oportunitats.
-Jo, de gran, no seré dolenta!
-petita meva. De gran no seràs dolenta, però algun dia t'equivocaràs i hauràs d'arreclar-ho.
-si m'equivoco ningú ho notarà.
-Va, bona nit petita. has d'anar a dormir. demà no podràs anar a l'escola per culpa de la son que no et deixarà en pau.
-Mama... Jo també podré tindré un princep que em portarà en un palau molt bonic?
-Això espero, carinyo meu. Això espero.
-Em compraré un gosset i li posaré el nom de... ja m'ho pensaré.
-T'ho pensaràs demà. Ara, a dormir.

2 segon/s:

Cesc Sales ha dit...

Els contes agafen molt vegades un gir inesperat...

"...i els contes contes són..."

Salut

Pau ha dit...

I de cop... per segons qui...

la princesa passa a ser dolenta, i ningu sap que passa...

;)

Gran històrieta Mercè!

Salut!

Pau.