"La raça humana té un arma veritablement eficaç: el riure"

Mark Twain
Mercè M. Anento. Amb la tecnologia de Blogger.

Arxiu del Bloc

Altres hores

Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic
25 de jul. 2010

Només avui!

- Només avui! Només avui!

I sempre repetia el mateix. Aquell petit capritx es convertia en una obsessió, en una costum que li impedia decidir raonablement. Li menjava el cap cada dia més i li destrossava la vida per moments. Aquell "només avui!" s'havia convertit en el seu hàbit, en la seva disciplina, en la seva manera de ser. Aquell "només avui!" s'havia convertit en l'amo i senyor d'aquella nena indefensa, neta per fora i podrida per dins. I què podia fer jo? Res. Paciència i tranquil·litat. Era l'única persona que li quedava en aquella vida de merda.

4 segon/s:

Pau ha dit...

Un post bastant matiner, no? :)

Petons!

Unknown ha dit...

sincerament el vaig escriure a la tarda... :) (al bloc!) A la llibreta el vaig escriure a les a les 3 de la matinada...

Alba ha dit...

Les hores del bloc estan sonades...

Mercè, guapa!

Flieger ha dit...

pobreta... :(
jo també conec una nena com aquesta.