I distretament acariciava la sorra de la platja amb el peu. Esperava veure com les coses canviaven des d'aquell indret remotament diminut. Jugava amb la bola de cristall passant-se-la d'una mà a l'altre i desitjava que el seu príncep blau aparegués del no-res i la vingués a rescatar del seu empresonament imaginari.
Va tancar els ulls per concentrar-se en recuperar el temps perdut anteriorment. No ho va aconseguir. Seguia davant l'immens oceà amb un peu sota la sorra i una bola de cristall a la mà. I el seu príncep? Encara no havia aparegut.

Sabia perfectament que el món no canviaria si ella no feia res.

M'alegra saber que vostè està interessada amb l'amor ideal. Li recomano des del meu propi punt de vista que es desdigui de qualsevol acció en busca d'aquest fet. Tot i les circumstàncies personals que em porten a mostrar la meva opinió li he de dir, senyoreta, que trobo d'una gran valentia que encara cregui en un món tan perfecte. Li recomano, altre cop, que procedeixi a afrontar la seva pròpia vida en comptes d'imaginar una utopia, producte de la seva innocent imaginació, i enfrontar-se amb la gent del seu voltant.

Gràcies per l'atenció prestada.

Atentament,

..."

Per sort la Joana va fer cas de la carta.