I distretament acariciava la sorra de la platja amb el peu. Esperava veure com les coses canviaven des d'aquell indret remotament diminut. Jugava amb la bola de cristall passant-se-la d'una mà a l'altre i desitjava que el seu príncep blau aparegués del no-res i la vingués a rescatar del seu empresonament imaginari.
Va tancar els ulls per concentrar-se en recuperar el temps perdut anteriorment. No ho va aconseguir. Seguia davant l'immens oceà amb un peu sota la sorra i una bola de cristall a la mà. I el seu príncep? Encara no havia aparegut.

Sabia perfectament que el món no canviaria si ella no feia res.