No sé si era un somni, una il·lusió, o si simplement era un desig per tal d'aconseguir els meus objectius més secrets. Havia rebuscat la resposta sota les camises dels meus amants, darrere dels seus gemecs de plaer, per sobre qualsevol motiu de justificació.
Havia oblidat qui era. Havia amagat les meves pors més profundes. Sentia la necessitat de sentir-me tal i com era en realitat. I només ho havia aconseguit amb ell

-Joana, en què penses?
-En que sóc la nena més feliç del món, al teu costat.
-I això és bo per a tu?
- Més bo del que mai m'havia imaginat.

Sota l'escalfor del seu braç, em vaig adormir sense inquietuds, imatges de malsons i fins i tot sense dolor. Durant tota una nit em vaig sentir feliç de veritat.