Cada dia juga a fet i amagar. Llàstima que sempre es deixi guanyar. Ella sap perfectament que guanyaria sense problemes. El problema que té ella és que està enamorada. Enamorada de veritat, per això es deixa guanyar.

-Ja saps que no només he vingut per prendre unes quantes copes.-es va abaixar una mica la màniga de manera que quedés la seva espatlla al descobert.
-Doncs, per què has vingut?-Deia mig borratxo. Es va acostar a la noia tentinejant i la va agafar per la cintura. En pocs segons estavena dos centímetres de distància
-Vull que sàpigues que la nit només acaba de començar. Tinc moltes ganes de jugar un altre cop.-es notava que volia una nit intensa i diferent. Es va descordar dos botons de la camisa i va deixar entreveure uns pits sense sostenidors. Els ulls d'ell no van poder evitar fixar-s'hi.
-M'acompanyes?

La noia es va girar, i movent la cintura elegantment va marxar cap a l'habitació.

No sé si era un somni, una il·lusió, o si simplement era un desig per tal d'aconseguir els meus objectius més secrets. Havia rebuscat la resposta sota les camises dels meus amants, darrere dels seus gemecs de plaer, per sobre qualsevol motiu de justificació.
Havia oblidat qui era. Havia amagat les meves pors més profundes. Sentia la necessitat de sentir-me tal i com era en realitat. I només ho havia aconseguit amb ell

-Joana, en què penses?
-En que sóc la nena més feliç del món, al teu costat.
-I això és bo per a tu?
- Més bo del que mai m'havia imaginat.

Sota l'escalfor del seu braç, em vaig adormir sense inquietuds, imatges de malsons i fins i tot sense dolor. Durant tota una nit em vaig sentir feliç de veritat.

Mai havia somiat amb un somriure com el teu, amb les estones que passavem junts sota els llençols d'aquell llit improvisat, amb els crits que feies sempre que veies una persona que coneixies. Sincerament, mai havia somiat tan com ara. I sé el perquè. Per mai t'havia trobat tan a faltar com ara.

Bon any nou a tothom!


Mercè