21 de maig 2009
Infantil
- Més amunt! - cridava la petita Carlota, mentre el somriure se li escapava pels buits que les dents caigudes havien deixat. - Més amunt! - repetia la nena mentre volava amb el gronxador del parc de la cantonada. - Més amunt! - deia ella agafant-se a les cadenes que la subjectaven per mantenir-se quietona.
En un altre lloc, a la mateixa hora i al mateix moment, una noia recordava anècdotes de quan era petita i s'alegrava de que, el dia següent, podria estrenar els seus 18 hiverns. Ja se sentia gran. El que no sabia era que, l'única cosa que canviava eren els problemes. Augmentaven.
Eren, només, uns minuts de plaer, uns segons de felicitat. Observava alegre la seva filla gronxant-se alegrement. Al costat seia la seva neboda i, juntes, recordaven els jocs de la infantesa, les anècdotes divertides i les lliçons que van rebre a partir de petites experiències.
- Més amunt! - li cridava la petita Carlota a la seva estimada àvia. Disfrutaven d'una tarda de primavera mentre eren observades per dues dones.
Un moment feliç per a les quatre.
En un altre lloc, a la mateixa hora i al mateix moment, una noia recordava anècdotes de quan era petita i s'alegrava de que, el dia següent, podria estrenar els seus 18 hiverns. Ja se sentia gran. El que no sabia era que, l'única cosa que canviava eren els problemes. Augmentaven.
Eren, només, uns minuts de plaer, uns segons de felicitat. Observava alegre la seva filla gronxant-se alegrement. Al costat seia la seva neboda i, juntes, recordaven els jocs de la infantesa, les anècdotes divertides i les lliçons que van rebre a partir de petites experiències.
- Més amunt! - li cridava la petita Carlota a la seva estimada àvia. Disfrutaven d'una tarda de primavera mentre eren observades per dues dones.
Un moment feliç per a les quatre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 segon/s:
Publica un comentari a l'entrada