"La raça humana té un arma veritablement eficaç: el riure"

Mark Twain
Mercè M. Anento. Amb la tecnologia de Blogger.

Arxiu del Bloc

Altres hores

Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic
3 de set. 2012

On ets?


- 1, 2, 3,...5,...8 i 10! – Cantava la Joana contra la paret de l’habitació. Es va girar ràpidament i amb un salt va arribar a la porta. La va obrir i mentre mirava a banda i banda avançava pel passadís buscant-lo.

En Marc s’amagava sempre molt bé, era un especialista en buscar llocs intrèpids i poc comuns per no ésser vist. Aquesta vegada havia repetit, la seva imaginació començava a disminuir a mesura que passaven els anys. Ningú hauria dit que dos amics de vint anys encara jugarien a fet i amagar.

- Marc, saps que al final et trobaré! – cridava ella per sentir en alguna part de la casa el seu riure nerviós. I el va sentir. La Joana va córrer cap a la cuina en dos segons, es va posar a buscar per sota la taula i a dins dels armaris, encara recorda quan el Marc es va congelar perquè havia decidit amagar-se dins de la nevera. La va obrir per si de cas. No hi era. “Potser s’ha escapolit?” va pensar ella. Va tornar a cridar les mateixes paraules que abans però aquesta vegada no va sentir res. Començava a posar-se nerviosa, aquesta vegada perdria i a ella no li agradava.

-Va, Marc! On ets? – Va preguntar ella amb un somriure torçat. Va buscar-lo durant dues hores sense parar, necessitava trobar-lo. Encara no havia entès que el Marc havia marxat. La Joana va seure al terra mig decebuda per la situació. Portava des de feia deu anys buscant-lo per la casa tot i saber que ell ja no tornaria mai més.