"La raça humana té un arma veritablement eficaç: el riure"

Mark Twain
Mercè M. Anento. Amb la tecnologia de Blogger.

Arxiu del Bloc

Altres hores

Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic
15 d’oct. 2011

Fugim

T'esperava cada nit al portal, amb l'esperança que baixessis les escales de pressa, sense pausa. Encara mantenia l'esperança que obriries els ulls i marxaries amb mi. Ben lluny. Agafaries les quatre coses que necessitaries i baixaries les escales sense mirar enrere.

Ho havia de reconèixer. No entenia com encara aguantaves aquells brots d'odi, aquells insults cap a tu i el teu fill. Era tant difícil fugir amb mi? Ho hauries tingut tot, hauria estat el millor pare, el millor amant, el millor company de copes, el millor amic...

I et segueixo esperant cada nit al teu portal. Segueixo tenint l'esperança que algun dia baixaràs les escales de pressa, amb la felicitat als ulls i un somriure als llavis, dient:

- La meva vida, és meva.

3 segon/s:

Fernando Gili ha dit...

meravellós

Karkinyoli ha dit...

Hola Mercè!
Quina sorpresa! No sabia que escrius relats i aquest m'ha agradat molt! =)
Seguiré remenant el teu blog, aviam que hi trobo.
Ja participes a Relats en Català? Allà pots penjar els teus contes i textos, la gent et vota i et fa comentaris. Crec que t'agradarà participar-hi.
Jo també escric contes, sóc la Karkinyoli dels contes atrotinats. Si et ve de gust, passeja una estona pel meu blog. =)
Apa, doncs, molts petonets i et seguiré llegint!

Laia

Unknown ha dit...

Laieta! Gràcies per la proposta! intento participar en tot el que puc :) com per exemple, aviat es publicarà un recull de contes entre uns quants autors que han anat participant en un bloc que es diu 365 contes. Un d'aquests serà meu :)

Un petó preciosa!