"La raça humana té un arma veritablement eficaç: el riure"

Mark Twain
Mercè M. Anento. Amb la tecnologia de Blogger.

Arxiu del Bloc

Altres hores

Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic
26 de febr. 2010

Una carta anònima

"Estimada Joana,

M'alegra saber que vostè està interessada amb l'amor ideal. Li recomano des del meu propi punt de vista que es desdigui de qualsevol acció en busca d'aquest fet. Tot i les circumstàncies personals que em porten a mostrar la meva opinió li he de dir, senyoreta, que trobo d'una gran valentia que encara cregui en un món tan perfecte. Li recomano, altre cop, que procedeixi a afrontar la seva pròpia vida en comptes d'imaginar una utopia, producte de la seva innocent imaginació, i enfrontar-se amb la gent del seu voltant.

Gràcies per l'atenció prestada.

Atentament,

..."

Per sort la Joana va fer cas de la carta.
18 de febr. 2010

La Carlota s'ha enamorat

Si estigués somniant no m'ho creuria, desperta encara menys. Els ulls oberts com dos plats, les mans caigudes als costats, la meva moral s'havia perdut en el camí i la meva boca mai s'havia obert d'aquella manera.
- Què cony m'estàs explicant! - Vaig exigir sense solta ni volta.
- El què sents. - va afirmar amb rotunditat.
- Tu ets tonta o ho fas veure?
- Segurament ho sóc.
- Encara estic flipant.
- Jo encara més! - Em va dir amb un somriure d'orella a orella.
- De veritat que no t'entenc.
- L'amor és irracional. Tu mateixa m'ho vas dir una vegada, no ho recordes?
- Des de quan dic alguna cosa amb una mica de sentit jo?
- Des de mai. Això és el que va fer decidir-me a explicar-t'ho
- Idiota! que no veus que si m'entres d'aquesta manera m'agafarà alguna cosa?
- T'ho mereixes!
- Però què t'ha agafat?
- M'he enamorat.
6 de febr. 2010

La meva nena no, si us plau

Em vaig aixecar de la cadira, mig morta. Necessitava entendre el que realment m'estava passant. Vaig buscar un punt per arrepenjar-me, m'estava marejant. No em podia passar, a mi no. No podia. Vaig tancar el ulls, era un somni, segur que era un somni. Els vaig obrir i seguia al mateix lloc a on m'havia quedat. Vaig avançar cap a la paret, blanca, pura, perfecta.
-FILLA DE PUTA! - Vaig cridar a la paret sense saber perquè. Vaig donar un cop de puny contra ella. No em sentia gens bé. Vaig notar el dolor a les mans, la sang corria pel canell. M'havia trencat l'os d'un dels dits. No plorava, no volia admetre el què estava passant. - NO, ELLA NO! - Vaig seguir cridant a l'home que seia darrere la taula. Em sentia un zombie. Ja no em sentia ni persona. Vaig agafar la meva mà amb furia tot i el dolor que em provocava i vaig apretar. Necessitava dessangrar-me no podia seguir aquí, necessitava fotre el camp d'aquesta vida. Estava totalment sola dins aquest maleït món.

Aquell home em va agafar, immobilitzant-me. Va començar a patir de veritat.
- Per molt que et facis mal, no tornarà. - Va dir pacientment mentre em forçava a separar les mans.
- FILL DE PUTA! DEIXA'M! VULL MARXAR AMB ELLA! - Vaig contestar escupint a la seva cara.
Va aconseguir que les meves mans deixessin de fer força. El volia veure mort, volia veure a tothom mort. Volia que tornés ella.

Què faria jo sense ella, sense els seus somriures, sense la seva mirada dolça, sense la seva alegria. No podia viure sense ella. I ara m'havia deixat en un món que no volia viure sola. Vaig separar-me com vaig poder d'ell. La meva mà ja no responia.
vaig caure a terra de cul i ell es va ajupir. Em va abraçar. La seva calor, els seus braços. Un interruptor va fer que comencés a plorar.

- VULL LA MEVA NENA! La vull... - La meva veu es va anar apagant cada vegada més. La desesperació, la tristesa. Encara no m'ho podia creure. La meva filla ja no estava amb mi. M'havia deixat sola.
1 de febr. 2010

Per tot i per res


I la gateta seguia al seu llit contemplant com ell es vestia amb paciència. Finalment després de pensar-ho dues vegades es va aixecar estirant tot el seu cos i es va dirigir fins a la cuina.

Es coneixia la casa massa bé.

Va agafar dues copes i les va omplir del vi que va sobrar ahir. Les va portar fins a l'habitació.

-Brindem?
-Per tot i per res.
-Perfecte.

El vi va baixar per la gola de la gateta. Aquell gust de vi barat la va fer estremir una mica. En poc segons el gust va desaparèixer per deixar pas a un de molt millor.