"La raça humana té un arma veritablement eficaç: el riure"

Mark Twain
Mercè M. Anento. Amb la tecnologia de Blogger.

Arxiu del Bloc

Altres hores

Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic
31 de des. 2009

S'ha acabat.

Sabia perfectament que no aguantaria més. Que les coses s'havien acabat i que tot començava a tenir un final... Digne o no, era un final.
-No pateixis, aviat vindràn les ambulàncies.-Va dir amb veu tremolosa. No estava segur ni ell mateix si les ambulàncies arribarien a temps.-sé que pots aguantar... ets molt forta!-en el fons només s'intentava autoconvèncer que tot allò no li podia estar passant a ell. El dolor era massa fort per seguir respirant. Les llàgrimes queien ràpidament per les galtes del jove enamorat, les seves mans acariciaven els cabells de la seva nena i les paraules inintel·ligibles que pronunciava se les enduia el vent d'aquell hivern-Si us plau! no em deixis sol!-Li cridava a la pobre noia que, estirada sobre el terra, tremolava com una fulla.
-Tinc fred, tinc massa fred...
-Tranquil·la, d'aquí poc tot haurà passat.
Tenia raó. Els tremolors de la seva petita s'havien acabat, la respiració va desaparèixer entre aquelles dentetes de ratolí i el seu cor va deixar de bategar.


Ara, tot s'havia acabat.
29 de des. 2009

Eternament petita

-No pateixis.- Va dir l'Andreu dolçament.-Algun dia veuràs que la teva vida canvia, que la gent et mira amb altres ulls i que t'estàs fent gran.
-No vull fer-me gran! Si em faig gran ja no em voldràs veure més.
-Pensa que sempre seràs la meva petita.
27 de des. 2009

moltes persones, moltes històries

- Dos de copes!
I la nit es va fer eterna.
-4 de bastos!
I el dolor no va desaprèixer.
-Una reina de cors!
I la princesa la va envejar tota la vida.
-12 d'espases!
Que van atravessar aquell pobre cos envellit.
- 3 d'orus!
I aquella nit va poder sopar.

23 de des. 2009

El passat va ser passat

I com desitjaria estar al costat de les ones del mar. Dibuixar amb els dits dels peus els nostres noms i mirar el rostre que un dia em va enamorar perdudament. I com m'encantaria trobar els records que un dia vam perdre a les golfes del dolor i els moments que vam desaprofitar amb baralles sense significat. I com juraria a qui fos que tu vas ser l'amor de la meva vida, la persona que em va fer obrir els ulls, l'home que tota dona desitjaria tard o d'hora. I com voldria desmuntar les mirades plenes d'odi per substituir-les per passió...

I com desitjaria no tornar a enrrere...