"La raça humana té un arma veritablement eficaç: el riure"

Mark Twain
Mercè M. Anento. Amb la tecnologia de Blogger.

Arxiu del Bloc

Altres hores

Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic Image and video hosting by TinyPic
30 de juny 2009

No val per a res la teva vida


Vaig aixecar el braç lentament. El temps ja no corria per a ella, sabia que no duraria gaire estona més. Es va sentir acorralada, morta de por, una desgraciada de cap a peus, una persona simple i casi sense vida. Va apretar el gallet a poc a poc. Encara no havia disparat. només dos segons més i...
-Si et plau...-suplicava durant els seus segons de vida, la pobra noia.
-Vols descobrir tot el que ha valgut la teva vida?-va preguntar l'home que l'apuntava amb una pistola.
No va contestar. va tancar el ulls. Ni les llàgrimes sortien, s'havien amagat sota el fons del cor. Els seus peus tremolaven i només sentia la fredor del terra com la matava tranquilament.
-Unes últimes paraules?-va tornar a preguntar l'home de la pistola.
-T'es...

PUM!

El gallet fou apretat del tot. una bala, dirigida cap a la noia va atravessar aquell crani efímer i massa sensible. La mirada de la noia va quedar clavada a l'horitzó i el rostre d'horror va quedar marcat a la cara.
-Massa tard.-va respondre l'home amb un somriure maliciós.-Sempre has sigut una mala puta barata.
29 de juny 2009

Vols jugar una estona amb mi?


- És massa dificil demanar-te, si et plau, que algun dia d'aquests em miris a la cara? - Va demanar la Susanna amb veu dolça i un somriure entremaliat.
- És impossible. - Contestava en Marc còmplice del joc en que estaven participant només ells dos. La va girar calmadament, posant-la d'esquena a ell i la va atrapar, posant els seus barços rodejant aquella petita cintura que encara no havia madurat. La va acostar més a ell.
-M'encanta el teu cul. - Va sentenciar en Marc tancant els ulls i deixant-se emportar pel moment.
- Va. No siguis ridícul! - va contestar ella de manera carinyosa.
- Que he dit cap mentida? - es va separar una mica d'ella i va posar la seva mà sobre aquell cul que el tornava, cada nit, quan les llums s'apagaven, boig.
La susanna, simplement, es va girar i, allargant la seva mà, va apretar les galtes del cul del seu company.
- I jo adoro el teu.
28 de juny 2009

I van ser feliços i van menjar... Anissos?


-Sí. Van ser molt feliços. La Princesa es va casar amb el seu princep i van viure en un palau ple de felicitat.
-I la bruixa dolenta?
-La bruixa dolenta... Es va penedir dels seus actes i se'n va anar a viure amb els princeps, perquè la van perdonar.
-Jo no la perdonaria.
-La bruixa dolenta també pot tenir segones oportunitats. ja veuràs que quan siguis gran t'equivocaràs moltes vegades i a tu també et donaràn moltes oportunitats.
-Jo, de gran, no seré dolenta!
-petita meva. De gran no seràs dolenta, però algun dia t'equivocaràs i hauràs d'arreclar-ho.
-si m'equivoco ningú ho notarà.
-Va, bona nit petita. has d'anar a dormir. demà no podràs anar a l'escola per culpa de la son que no et deixarà en pau.
-Mama... Jo també podré tindré un princep que em portarà en un palau molt bonic?
-Això espero, carinyo meu. Això espero.
-Em compraré un gosset i li posaré el nom de... ja m'ho pensaré.
-T'ho pensaràs demà. Ara, a dormir.
25 de juny 2009

De gran, seré inventora de somriures feliços


-Avui vull somiar en tu!
-No pots elegir els somnis.
-Que sí! si ho desitjo moltíssim ho aconseguiré!
-Prova-ho, però no ho aconseguiràs.
-Ja et dic jo que sí. Somiaré en tu.
-El que tu diguis. Saps que no discutiré per aquestes tonteries i encara menys amb tu.
-no em faràs baixar del burro. Aquesta nit somiaré i tu i jo serem els protagonistes.
-Tens el cap ple de pardals...
-Sí, són pardalets de colors i molt bonics.


-I demà, al matí, em despertaràs amb un dels teus petons?
-Per què el vols?
-Perquè vull sentir-me com la bella durment o la blancaneus.
-Si són princeses d'un món imaginari!
-però jo no... jo penso que si les imito, aquests contes es poden fer realitat.
-La meva nena... Espera't a ser gran i veuràs que el món no és tal i com el pintes.
-Quan sigui gran el canviaré i faré que les persones siguin més felices. Tu ets feliç?
-Sí.
-Veus? la meva feina només acaba de començar.
24 de juny 2009

Addicció


La Joana va, cada dia, a comprar el pà, com a mínim 4 vegades. Creu que si hi va més cops la gent la prendrà per una addicta. Si que és addicta, però no al pà. És addicta al somiure que li regala el Mateu, el forner de la fleca. Jo no sóc addicta a res, només vaig al cafè dels pensaments 10 vegades al dia per prendrem qualsevol cosa que em doni el Ramon, el cambrer.
23 de juny 2009

Vull ballar descalça sota la lluna


I em centro en no perdre el rumb de les meves passes. I busco la manera de entendre les meves decisions. I ho aconsegueixo.
Ignoro les vegades que he somrigut quan et tinc al meu costat, la manera en que m'agafes de l'espatlla dissimuladament, el nombre de petons que m'has fet en una nit com aquesta.
Suplico que no m'abandonis mai, que els meus records no desaparèixin de la meva ment, que les estrelles brillin cada nit amb un somriure teu, que les teves paraules em continuin mantenint dreta i contenta.


Aquesta nit tinc ganes de ballar al teu costat. Vull imaginar-me que sóc una princesa i tu el meu príncep blau. Vull ballar descalça al costat de la piscina i que la lluna em miri amb enveja, perquè sé que la lluneta sempre t'ha estimat encara que sap que només ets meu.
22 de juny 2009

La Flama s'apaga


Em vaig despertar suada, morta de por, amb les imatges d'aquell somni gravat al meu cap. Em sentia sola, desmesuradament sola en aquella habitació.
- Joan! - Vaig cridar al meu costat. No hi havia ningú.
Em vaig dedicar per uns segons a buscar amb la mirada en Joan, però només hi havia un cafè amb llet i una nota que posava.

He hagut de marxar. Ho sento, amor.
Joan.

No vaig somriure. Em vaig prendre el cafè amb llet fred i seguidament em vaig aixecar. Tenia un mal pressentiment. Em sentia estranya, lluny d'aquella habitació. Com si no fós meva. Vaig evitar qualsevol pensament més i em vaig centrar en ordenar la roba que, ahir, vaig deixar tirada pel pis. Dos pantalons, una samarreta, una camisa, dos parells de mitjons, dos sabates de taló,... Vaig esbufegar. Em notava cansada, agobiada, poc concentrada en la feina. No em sentia gaire satisfeta amb mi mateixa i amb la meva vida. Vaig parar uns minuts al mig del passadís i vaig tancar els ulls.

- Hola! - La veu del Joan sonava des de la porta. - He portat croissants!
- Hola, carinyo! - Vaig cridar des del passadís. En aquell moment vaig notar que en Joan i jo ja no teniem la mateixa relació que fa uns anys. La flama s'havia apagat.
21 de juny 2009

Busco príncep


Busco príncep,
Atent, simpàtic i cavallerós.
Busco príncep,
Valent, sensible i desitjable.
Busco príncep,
que no estigui maleït per una bruixa.
Busco príncep
que no es pasi la vida perseguin una princesa adormida.
Busco príncep
que deixi l'espasa i el seu cavall per mi.
Vull príncep
per mi, només per mi i ningú més.


Per a més informació truca al xxxxxxxxx
o envia un correu e-mail a buscopríncep@princesesdelmonreal.com
o simplement vine'm a buscar.
20 de juny 2009

Prou!

- Prou! estic cansada de les teves tonteries! Sempre fas o dius el mateix i comences a semblar un disc rallat.
- Però, que dius? si estavem perfectament!
- El que sents! No puc més, tu estaves perfecte, jo no.
- I els teus somriures?
- Forçats.
- Les teves abraçades?
- Obligades.
- Estàs segura?
- Del tot.

Vaig marxar. El vaig deixar sol a la taula d'un cafè, amb dos tallats per pagar i un somriure esborrat. Per primera vegada em vaig sentir lliure de veritat.
19 de juny 2009

A la nit, les nines surten a ballar sota la lluna


Sabies que les nines, a la nit, prenen vida?
I també m'han explicat que durant la matinada, els juguets ballen alegrement. Tinc una nina que quan surt la lluna somriu alegrement i juga amb ella. Però no ho expliquis a ningú! És un secret! De vegades el senyor ós la molesta una mica, perquè ell està enamorat d'ella. Quan siguin grans es casaràn... El que passa és que el soldadet no hi està d'acord perquè el senyor ós és massa gros i podria axafar la meva nina. Jo sé que, en el fons, el soldadet està bojament enamorat de la meva nina, però no ho vol rèconeixer, va en contra del seu orgull.

Però tot això ningú ho sap, perquè, al matí, els meus juguets tornen al seu lloc i es mantenen quiets fins que la lluna els torna a saludar amb la seva llumeta.
18 de juny 2009

Sobredosi


Corrent, entrava per la porta. Havia sentit sorolls, o això creia. Buscava d'on provenien els sorolls. Desesperada, movia les cames amb rapidesa i poca traça. Els seus ulls seguien cada ombra que li semblés extranya. No va descobrir res, se sentia acorralada, sola, sense ningú que pogués ajudar-la. Va sortir al balcó, va mirar avall un parell de cops i va tornar a entrar. Es trobava malament, el cap li donava voltes i bullia. Va tancar els ulls... SOROLL. Els va obrir de bat a bat, va regirar la sala amb la mirada i va començar a tremolar, producte de la por. Va tornar a sortir al balcó. Era un cinquè pis, no podia escapar-se. Va tornar enrera. Es va intentar calmar i va agafar una làmpada de peu que hi havia en un cantó. SOROLL.

-Qui ets?- Però ningú contestava.
-Qui cony s'amaga en aquesta casa!-cridava a l'aire. però ningú li feia cas.

Les llàgrimes se li van escapar. Amb ulls plorosos, va córrer fins a la cuina. SOROLL. Va seguir fins al labavo i finalment va entrar a la seva habitació. La cocaïna continuava a sobre del seu llit. La targeta i el bitllet de vint euros reposaven al costat de la substància. SOROLL. Va sortit de l'habitació i va tornar al menjador. Ningú, només hi havia ella. Tenia la cara envermellida i el somriure torçat. Va caure a terra mig morta.

Al cap d'una setmana, només se la podia trobar a les esqueles del diari i al cementiri del poble que la va veure nèixer.
16 de juny 2009

Jo, decideixo


-Tinc gana.

-Vols un entrepà?

-No tinc gana d'això.

-Vols fruita?

-Tampoc.

-Que vols, doncs?

-tinc gana de tu, dels teus llavis, de les teves carícies, de les nostres nits, de les teves mans, dels teus somriures, dels teus cabells, del teu coll, del teu atreviment, del teu caràcter...

-Em vols a mi?

-Sí.


Les paraules se les emporta el vent de llevant però els records que guardo a la memòria continuen reposant al matí i sortint a les nits per treure el cap en els meus somnis i ferme tornar més boja per tu.

Ho tinc decidit.

Aquesta nit prendré el control de la situació. Seré jo qui farà córrer les mans i qui tocarà el teu cos, seré jo qui portarà el ritme desenfrenat dels nostres petons, seré jo qui busqui les teves carícies entre la foscor de l'habitació i seré jo qui decideixi quan comença l'acció de la nostra història.

15 de juny 2009

Màscares


I pujes a sobre l'escenari, admires les butaques vermelles de pell, buides, a punt per ser utilitzades per espectadors afamats d'espectacle. Somrius i saludes al món que no et veu. Ara mateix no ets tu. Et veus capaç de recrear una altra persona, viure uns sentiments que no has conegut mai, deslliurar-te de tota timidesa i ensenyar tots els personatges que s'amaguen dins teu.

A la teva vida real sempre has sigut així, perquè, en el fons, encara no has descobert qui ets realment.
13 de juny 2009

Dolça nit


Aquesta nit, les estrelles et dedicaràn la seva llum, perquè vull que somriguis com abans. Observales. Veuràs com totes et piquen l'ullet. I si aquesta nit pots dormir, et demano que somiis amb els angelets que he contractat perquè vetllin per tu.




Bona nit.
12 de juny 2009

Desitja'm


I cada nit desitjo les teves abraçades, els teus petons apassionats, les teves mans desesperades, el teu somriure burlesc. I somio amb les hores que perdem en el llit, enamorats de la vida i de nosaltres, les estones que juguem a buscar-nos, els minuts que descobrim les nostres facetes amagades.

-Aquesta nit vens?
-No ho sé. Si vinc serà una sorpresa.
-Doncs esperaré el que faci falta.
-I encara que no vingui... pensa que estaré aprop teu.
-Mai ho he dubtat.

I les mirades es fonen per passar a la passió, les nostres mans es mouen, els llavis juguen i les nostres llengües descobreixen per desè cop el sabor de les nostres boques.
11 de juny 2009

Normal dins de la normalitat


La Joana conta els minuts que passa sola davant del mirall, es mira i remira però no troba cap element que la faci especial. Només veu una noia normal de cabells castanys i ulls verds, escanyolida, una mica alta i pàl·lida com la neu. Continua veient les dues pigues, situades al costat de la galta esquerra, es desespera, no li agraden. Es mira les mans. Igual que el seu cos, dits prims i mig torts amb bonys que deformen els deformen més i unes ungles mossegades i, per tant, poc cuidades. Es mira els braços, simples, sense força, dèbils. Es mira la panxa, les costelles que sobresurten del seu cos, els seus pits, massa petits i poc provocadors. Recorre la mirada i es deté a les seves cames, unes cuixes plenes de cel·lulitis, juntament amb unes cames primes i pàl·lides com la resta de la seva pell.

-Tot el que t'arribes a subestimar, petita Joana. Ets simplement especial i per això m'encantes...
10 de juny 2009

Mentides


-M'entens?
-Sí...
-No m'entens.
-Ho intento. Però no puc.
-...Bona nit.
9 de juny 2009

Control


Saps perfectament que aviat tot això s'acabarà, desitjaràs no haver nascut i quan vulguis donar-te compte ja serà massa tard. Hauré entrat a la teva vida, me la hauré fet meva i tu no podràs fer res. Assumiràs que és així, que ja no pots canviar, que les coses ja no poden anar pitjor. I agafaré el control de tot el teu cos, l'utilitzaré com jo vulgui, el mantindré i, si vull, el destrossaré.

Però no et podràs escapar de mi...
8 de juny 2009

M'encanta...


M'encanta quan em somrius de manera entremaliada, adoro quan em toques com si fos la última cosa que faràs en aquesta vida, em supera quan em mires amb els teus ulls desesperats, em provoques quan la gent es gira, m'excites amb la teva llengua passejant pel meu coll i entrant a la meva boca. M'apassiones i em descontroles.
-No, no, quieta aquí. -No hi ha ningú. -Ets meva. -Shh... silenci.


I ja has agafat el control de la situació.
7 de juny 2009

Tap, tap, tap, tap,...


Les passes cada cop són més fortes, el meu cor s'accelera, la respiració es talla poc a poc, els meus ulls es tanquen automàticament, les mans deixen de respondre i els meus peus es congelen.

Tap, tap, tap, tap,...

Fa la sabata picant contra el marbre de la sala.

Tap, tap, tap, tap,...

Continua cada vegada més depressa.

- Qui ets? - Pregunto sense girarme. El tap, tap de les sabates són l'única resposta que rebo. - Qui ets? - Crido a l'aire, tenint l'esperança que les passes es detinguin i una veu em contesti. Res.

Tap, tap, tap, tap,...

El meu cor ja no pot més, les paraules que volia dir se m'aferren a les cordes evitant cap sortida a l'exterior.

Tap, tap, tap,... Es deté.

Unes mans desconegudes m'abracen per darrere, la meva respiració queda inutilitzada, els ulls s'obren d'una manera exagerada i el meu cor deixa de bategar.



-T'he trobat petita. Ja ets meva.
6 de juny 2009

Una coseta petitona va marxar i no va tornar


-Deixa'm dir-te una cosa. Escolta'm si et plau. Fa temps vaig perdre una cosa...
-Quina cosa?
-Una cosa molt petita i que m'estimava moltíssim.
-Quina?
-Una coseta que duia sempre al meu pit.
-Quina? digues.
-Una coseta que anava al compàs de la meva vida. Una cosa que una persona em va prendre fa molt de temps i ja no he tornat a recuperar. Una coseta que fa molt de temps em va prendre la vida.
-Digues!
-El meu cor ja no és amb mi.





Vols ajudar-me a recuperar-lo?
5 de juny 2009

Somniarem junts


- Vull que aquesta nit dormis amb mi! perquè jo ja sóc una nena gran. - El somriure d'aquella nena d'ulls clars no desapareixia. - M'abraçaràs fins que m'adormi? es que així no tindré fred... - La seva mirada s'havia tornat tendra i dolça, sempre ho havia sigut. - Aquesta nit, vull que siguis el meu peluix preferit! - Desitjava un sí per part d'ell en cada paraula que pronunciava. - Jo ja sóc una nena gran! - Repetia amb ganes. - Sóc una nena gran. - Afirmava.

I dins del cos d'una nena s'amagava una dona madura i intel·ligent. I ell ho havia vist.

Aquella nit la nena va poder dormir al costat de la persona que més estimava i , com un peluix, el va abraçar amb totes les seves forces.
4 de juny 2009

Teva


-Ets meva. Només meva.

Cada cop m'abraçava més fort, amb més intensitat. Els seus ulls confessaven que estava boig per mi, les mans violaven el meu espai i les seves ganes podien amb tota la seva persona.
Els seus llavis van callar quan els meus s'hi van posar a sobre. Necessitava desesperadament aquell petó que m'havia ajudat a somriure a la vida. Necessitava les seves mans repassant tot el meu cos, les seves abraçades fortes i, a la vegada, dolces. Necessitava la seva mirada penetrant, els seus cabells despentinats i aquell somriure que només em dedicava quan jo l'observava atentament.

-Sóc teva. Només teva.
3 de juny 2009

Lluneta


La lluneta va treure el cap lentament. Va avançar pel cel i va resposar a mig camí.

- Lluneta! - Va cridar una nena d'uns deu anys.

La lluneta va respondre amb un silenci.

- Aquesta nit vull jugar amb tu! - Va sentenciar la petita que es mirava la lluneta amb ulls innocents.

La lluneta li va regalar un altre silenci.

- Vull volar fins al cel i agafar les estrelles amb les meves mans. - Va demanar la nena mentre somreia la lluneta. - Vull quedar-me amb tu tota la nit. - Va suplicar a la lluneta. - Per sempre. - Va acabar de dir la petitona de deu anys.

La lluneta no va contestar.
2 de juny 2009

Un petó




- Busca'm
- Saps que et trobaré.
- Busca'm
- On ets?
- Busca'm
- Ja t'he trobat!





I les paraules despareixen amb el temps. I entre petó i petó em regales un somriure, una caricia o un t'estimo. I enfonses els teus llavis en els meus, desitjant-me i fent-me sentir desitjada. I els problemes desaparèixen. I les distàncies es minimitzen. I tot canvia.
1 de juny 2009

Senzillament



Senzillament, volia ésser jo.
Senzillament, no volia fer mal.
Senzillament, no he arreglat res.


Puc dir que sóc estranya, inestable, inconscient, patètica, insegura, anormal, indecisa, incompresa, idealista, innocent, complexa, desorientada, diferent, ingènua, limitada, ...
Senzillament, burra.




Senzillament, sóc jo...